Comiat dels nostres Residents (R5)

Vídeo i carta de la Junta Directiva de la SCU com a comiat dels R5

 

Benvolguts i Benvolgudes R5,

 

El primer que us volem dir en nom de tots els que formem part de la Societat Catalana d’Urologia és:

Moltes felicitats! Ja sou especialistes en urologia!

 

Dit així, en només una frase, podria semblar que el camí ha estat fàcil, però nosaltres som ben conscients que haver arribat fins aquí suposa tota una experiència de vida, una experiència que compren molts somnis i moltes esperances i, possiblement, també alguna que altra frustració. En resum, un projecte de vida que vau escollir fa cinc anys i que ara, per fi, s’ha materialitzat.

 

La residència és un període vital importantíssim, difícil d’entendre si no s’és metge. És la infantesa d’un llarg camí com a professional de la salut. És l’etapa en la qual ens enriquim amb l'alegria del coneixement i de l’experiència, on ens adonem de la idoneïtat de la nostra elecció, on descobrim la companyonia, la solidaritat, la dedicació, el compromís amb els altres i la importància del treball en equip. Aquesta primera etapa conclou amb l’adquisició inestimable que és el fet d’haver crescut i haver madurat, com a persona i com a metge.

 

Des de la SCU hem volgut estar en tot moment al vostre costat i acompanyar-vos en tot el procés. Esperem haver-ho aconseguit i haver complert amb les vostres expectatives.  Nosaltres som testimoni del vostre esforç, de la vostra dedicació i de la responsabilitat amb què, dia a dia, heu dut a terme la vostra tasca.

 

Per al futur, us desitgem tot el millor, tant en la vida professional, com en la personal i, sabent del vostre esforç, podem dir sense por d’equivocar-nos que, de ben segur, us esperen moltes recompenses.

 

En els moments difícils, heu de tenir present que la SCU està amb vosaltres, recordeu que aquesta especialitat nostra és la millor i que és un privilegi enorme ser aquí per ajudar als altres. Recordeu també que hem d’estar ben preparats per ser tan forts com ens sigui possible.

 

Tingueu en compte que ara, que ja sou especialistes, encara us volem més a prop. Sou el present i futur de la nostra Societat. Us volem al nostre costat per construir junts una urologia catalana cada dia més forta, més viva, més compromesa. Per això, ara diem adéu als Residents, però donem la benvinguda als doctors i les doctores, que esperem que ens ajudaran a seguir creixent.

 

Malauradament, no hem pogut fer-vos el comiat com a residents que ens hauria agradat i que sens dubte us mereixeu, però una pandèmia no posia ser obstacle suficient per impedir-nos celebrar amb vosaltres aquest moment tan especial.

 

És per això que, amb tot el nostre afecte, hem gravat per a vosaltres aquest vídeo, esperem que us hagi agradat.

 

Una forta abraçada i, un cop més, moltes felicitats!!

 

La Societat Catalana d’Urologia

 

 

Poema "Viatge a Ítaca"

 

(Konstantinos Kavafis, traduït per Carles Riba)

 

“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

 

Els Lestrígons i els Cíclops,

l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:

són coses que en el teu camí no trobaràs,

no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una

emoció escollida

et toca l’esperit i el cos alhora.

 

Els Lestrígons i els Cíclops,

el feroç Posidó, mai no serà que els topis

si no els portes amb tu dins la teva ànima,

si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

 

Has de pregar que el camí sigui llarg.

Que siguin moltes les matinades d’estiu

que, amb quina delectança, amb quina joia!

entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;

que et puguis aturar en mercats fenicis

i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,

corals i nacres, mabres i banussos

i delicats perfums de tota mena:

tanta abundor com puguis de perfums delicats;

que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,

per aprendre i aprendre dels que saben.

 

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí.

Però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys

i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que Ítaca t’hagi de dar riqueses

 

Ítaca t’ha donat el bell viatge.

Sense ella no hauries pas sortit a fer-lo.

Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.

Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,

ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.”

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© SOCIETAT CATALANA D'UROLOGIA